dimarts, 17 de maig del 2011

GUIO
IDEA: Un xic cec i el seu amic que va caminant per la ciutat per a arribar a la casa de la seva iaia i en el trajecte li ocorren moltes coses
Protagonistes: Adrià(cec), Raül.

1ª Part

ADRIÀ
Ei, a on estas?

RAÜL
Ací, comprant uns xiclets.

ADRIÀ
Raül, d'on vénen eixos crits?

RAÜL
És un senyor que es vol suïcidar a l'edifici del costat

ADRIÀ
Has acabat de comprar els meus xiclets?


RAÜL
Sí, ací els tens, el de la tenda m'ha donat records per a tu.

ADRIÀ
Dis-li que moltes gràcies per preocupar-se.
Anem a vore com està el xic de l'edifici.

RAÜL
El xic de l'edifici està molt nerviós,diu que no vol viure mes, que no vol tornar a sofrir en una vida tan roïna

ADRIÀ
Ajuda'm a pujar a l'edifici per a parlar en ell, que veja com pot viure feliç.

RAÜL
Vine amb mi, agafa'm la mà

ADRIÀ
Ja estem arribant?

RAÜL
Sí, ja hem arribat al terrat. El xic es diu Abel.

ADRIÀ
Per on estas?

ABEL
Deixeu-me en pau

ADRIÀ
Tan sols et volem ajudar

ABEL
La meua vida es un desastre, ja no te sentit

RAÜL
La vida es molt dura però sempre hi han moments durs i uns altres feliços

ABEL
Peró la meua vida no te sentit ningun em vol ni tinc amics ni res, a ningú l'importaria que jo em mor.

ADRIÀ
Sempre hi ha algú que l'importes, jo vaig nàixer amb aquesta dificultat i he obtingut una vida mes que agradable a pesar dels comentaris

ABEL
Si, però tu i la teua ceguera me donen igual. Jo me vull suïcidar.

ADRIÀ
Pues val, pren eixa espenta, ara si que te suïcidaràs.

RAÜL
No Adrià no, per ací no vajes que te cauràs!

ADRIÀ
Raül dóna'm la ma i ajuda'm a salvar a Abel

RAÜL
D'acord anem!

ABEL
Ajudeu-me m'heu fet canviar d'opinió

ADRIÀ
Puja't ací al costat meu

ABEL
M'esvare noooooo!

S'escolta un esclafit : ploooff!

FI!

dijous, 14 d’abril del 2011

Diego Marzà Beltran va ser el gunayador dels últims dos anys amb els seus cavalls de pura sang anglesa i amb un altre cruzat. I aquest últim any 2011 va guanyar Don Jose Julian Moreno amb un cavall de pura raça anglesa, amb el qual és va presentar per primera vegada a les corregudes per la joia.

dijous, 24 de març del 2011

Corregudes per la joia

PEDRO VIECO

El diumenge dia 27 de Febrer és van reunir sobre unes 5.000 persones al llarg de la platja del Gurugú, aquesta platja està entre la sequiola la Plana i el riu Sec.S`anaven a presentar la 18ª edició de les tradicionals corregudes per la joia.
Un total de 25 cavalls van anar a córrer a la platja i eren d'una raça anglesa, àrab i cruiats. Aquest grup de cavalls participaven en carreres de 500 metres la primera, la segona i tercera respectivament de 800 i 1.000 metres. Tenien una procedència: d'Alacant, Castelló, València i Tarragona i Van participar en dotze carreres amb eliminacions.

Diego Marzà Beltran va ser l'únic participant que era sord, i va participar de dos modalitats amb un cavalla cruzat y amb un cavall de pura raça anglesa, en aquesta ocasió no va guanyar el premi però molts anys ha guanyat, i té molts premis a la seua espatlla.

 Història:
Aquestes carreres populars han sigut recuperades dels últims anys del segle XIX,Quan els joves es inscriurien amb els seus propis cavalls de treballar en el camp.
La joia o premi que donaven en la carrera era un mocador de seda amb colors vius i amb un ram de flors i se lo ofrenava a la seua novia.
 El seu origen, les cabalgadures eren els animals de faena( les jaques, els machos), ja que no existien pràcticament en la nostra comarca cavalls de cadira i jinets, que montaben a pels, no eren altres mes que els seus amos. Al primer li donaven una joia en aquells temps, un mocador de seda, verdader objecte de luxe en aquells temps, que eren entregats per el guanyador a la seua dona querida. A vegades, quan el pressupost no arrivabe per a regalar un diamant o un altra cosa mes cara, en aquells temps es transformava en un pato o en pollo, que la finalitat ere el esmorçar que feien tots els participants.

En els anys del segle xx el lloc de la correguda ere diferent al de la actualitat, abans, es corrien en la avenguda TÀRREGA Monteblanco i en el Parc del Oest, i contaben amb molt públic asistent, en aquells temps les corregudes duraben cuatre dies y procuraben coincidir amb les feste de San Antoni del Porquet o amb la Ferian de animals de la Magdalena.